Result
- Object Namebanc
-
Author
- Anònim
- TitleBanc presbiterial de Sant Climent de Taüll
- DatingSegles XII-XIII
- Material / Techniqueconifera / TÈCNIQUES DE LA FUSTA, a mà (Fusta tallada i calada)
- Dimensions260 x 172 x 86,7 cm
- ProvenanceEuropa | Espanya | Catalunya | Lleida | Alta Ribagorça | Taüll
- Acquisitioncompra, 01/03/1920
- Register number015898-000
- MuseumMuseu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona
- Copyright
-
-
Description
-
- Styleromànic
- TextBanc d'església, treballat en fusta, que consta de tres compartiments amb els corresponents seients i destinat, molt probablement, a ser situat al presbiteri de l'edifici. Tot el conjunt s'assenta actualment sobre un plint o faldó, i és compost de la part corresponent a la que és el triple seient, separats per dos llistons, i definida externament per tres arcs que es recolzen sobre columnes molt fines, del respatller massís, dels dos laterals calats i d'un dosser rematat per una cresteria, decorada amb motius calats. És de disposició fixa si ens atenem a la seva estructura i a les seves àmplies dimensions.
Tècnicament, l'objecte està construït tot combinant diverses tècniques i tipus d'encaix. Des del punt de vista dels motius ornamentals, estan tractats mitjançant la talla, calada a la cresteria, rebuidada als laterals i plana a la resta; altres elements estan obtinguts mitjançant el tornejat, com per exemple les columnetes de la part frontal.
Els motius que ocupen les diferents superfícies de l'objecte són fonamentalment de caràcter geomètric i vegetal. A la part inferior, a tocar del plint, hi ha una successió d'arcs cecs de mig punt damunt d'un fris de triangles i un altre de formes emmerletades rebuidades en la superfície de la fusta. En els muntants del moble hi ha es desenvolupen, de dalt a baix, finestres en arc de ferradura, estrelles de sis puntes tallades a bisell, formes de merlets, mentre que els capitells són treballats amb fulles llises molt simplificades, i altres motius arquitectònics i geomètrics, com cercles, un escacat, cercles còncaus, etc. A les columnetes tornejades que delimiten els tres arcs hi ha capitells, treballats tambe amb fulles llises i estilitzades. Per damunt, la cara externa dels arcs és decorada amb un escacat mentre que els dos carcanyols interiors presenten sengles fulles de lis i la part superior presenta una sèrie d'arcs cecs de mig punt. Entre aquesta zona i la cresteria hi ha una peça que conforma el dosser o sostre del banc, decorada amb una altra sèrie d'arcs cecs amb les arestes dentades, l'interior dels quals dibuixen unes formes de creu en aspa obtingudes mitjançant la combinació bícroma de peces de fusta. Pel que fa a la cresteria, que a inicis del segle XX presentava la part dreta molt deteriorada, presenta bàsicament una decoració en calat a base de formes geomètriques sobreposades que generen rectangles en vertical i cercles, i un esquema en aspa al centre molt reconstruït, mentre que els angles presenten dues estrelles de sis puntes a cada costat extern i són remataats per florons. Els dos laterals del moble mantenen uns repertoris del mateix caràcter, tot destacant una forma arquitectònica consistent en dos arcs amb campanes situades a la dreta, sota la cresteria, i una altra flor de lis a la seva dreta.
Els conjunt de motius s'inscriu dins de tradicions que entronquen amb l'època romànica, però molt difosos també posteriorment en tot tipus d'objectes, de manera que adquireixen un caràcter popular. Aquest caràcter també s'estén als aspectes tècnics que, tot i ser convincents, denoten una certa tosquedat. Si es té en compte que alguns recursos tècnics responen a datacions posteriors a l'època romànica, cal tenir en compte que la peça, tal com ha arribat a l'actualitat, és un muntatge relativament recent, tot aprofitant algune speces existents prèviament.
